Somriu. Encara que plogui o que les musses no facin acte de presència. Encara que els minuts passin sense avisar. Somriu, encara que les ales de la por alcin el vol. Encara que les il·lusions s'allunyin i la veritat sembli una broma. Encara que algun déu malèvol hagi decidit moure els fils del teu destí, somriu. Somriu, encara que te n'hagis oblidat i creguis que ja no val la pena. Somriu, i somriuré amb tu.
Una vegada vaig rebre un correu d'un amic que deia: "Al matí, quan et llevis, vés al mirall i somriu. Predisposa't ja a l’alegria". Veure el propi somriure ens fa més capaços d'encomanar alegria a la gent que ens envolta. És una actitud molt sana. Felicitats per la concisió.
Totalment d'acord. Començar al matí amb un somriure és la millor de les maneres d'anar per la vida. Una psicòloga em va explicar un "truquillo" per a estimular aquells somriures que es resisteixen. Consisteix a mirar-se al mirall tot posant un llapis entre les dents. Jo vaig sentir-me una mica ridícula però el cas és que s'activen els mateixos músculs que es necessiten per somriure i això té una reacció neuropsicològica que....en fi que funciona! Un petonet.
Felicitats Aniolíssim! De cop quan en sóm conscients d'aquesta gran veritat, de cop tot sembla que faci un gir, i notem una felicitat enoooorme...sort en tenim dels que ens envolten per poder-nos anar somrient,l'un a l'altre!
Pues me has convencido, sonreiré.
ResponEliminaUna vegada vaig rebre un correu d'un amic que deia: "Al matí, quan et llevis, vés al mirall i somriu. Predisposa't ja a l’alegria".
ResponEliminaVeure el propi somriure ens fa més capaços d'encomanar alegria a la gent que ens envolta. És una actitud molt sana. Felicitats per la concisió.
Totalment d'acord. Començar al matí amb un somriure és la millor de les maneres d'anar per la vida. Una psicòloga em va explicar un "truquillo" per a estimular aquells somriures que es resisteixen. Consisteix a mirar-se al mirall tot posant un llapis entre les dents. Jo vaig sentir-me una mica ridícula però el cas és que s'activen els mateixos músculs que es necessiten per somriure i això té una reacció neuropsicològica que....en fi que funciona!
ResponEliminaUn petonet.
encara que la veritat sembli una broma. I de mal gust, algunes vegades...
ResponEliminaUna abraçada!
Somriu perquè sempre val la pena somriure i perquè diuen que s'encomana... Jo també somriuré amb tu :)
ResponEliminaFelicitats Aniolíssim!
ResponEliminaDe cop quan en sóm conscients d'aquesta gran veritat, de cop tot sembla que faci un gir, i notem una felicitat enoooorme...sort en tenim dels que ens envolten per poder-nos anar somrient,l'un a l'altre!
Un somriure d'orella a orella, preciós! Maraya!
:) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)
ResponEliminaAle, perquè no diguis que no et faig cas! :P
:) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)
Petonets!! i molts somriures per tu!!
:) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)
lluííííííííííííísssss!!
ResponEliminaLa punta de mi lengua: No dejes de hacerlo!
ResponEliminaFada:Sí que és una actitud sana, sí. Encomanem alegria de bon matí, a mitja tarda, a la nit. Una abraçada!
Audrey:Oh, ho provaré, doncs! Petons!
Nimue:Sí, a vegades de mal gust. No sempre, per sort. Una abraçada!
Somiant la lluna:Sí, sempre val la pena. Somriguem junts, doncs! :)
Maraya:Cal ser-ne conscients, és veritat. I somriure als demès i a un mateix. Petons!
LLuNa: Això, tu fes-me cas i no deixis de somriure. Petonets!!
Proudemax: Millor lluíííís que formaaaaaaatge, oi? :P
ResponEliminaSomriure és el millor que podem fer davant les adversitats!
ResponEliminaI tant, no deixem de somriure. Malgrat tot. Una abraçada i un somriure!
ResponEliminaCollons que productiu que estàs! 3 posts el mateix dia!! :-)
ResponElimina