Dies que no s'acaben. El sol ens banya de llum mentre la veu de qui m'ha ensenyat a fer caminar les paraules i a abraçar la vida em ressona encara dins. Dies de salutacions i sorpreses, de roses marcides i de germans noruecs que ens fan ballar al seu ritme deliciós. Dies de crits i de complicitats. De purificacions i brindis. I de croquetes, evidentment. De cargols i cargolets, de certàmens i absències. De terra ferma i dedicatòries. Dies de ressaca i de virus vençuts. D'astrolabis i de roures. De llops i de llegendes. Dies que no tanquen la porta.
S'ha d'aprofitar la llum en aquests dies tan intensos.Però també reservar un temps per al descans de la ment. Definitivament, m'encanta el sol, la llum i la primavera!!!!! Ptns.
Els dies que no tanquen la porta són els millors: continuem vivint-los en els somnis i ens despertem amb la porta encara oberta per deixar passar tota la llum, tot el sol, tot el que la vida ens porti.
I quan et trobes que cada dia que vius has de tancar portes¿? Per sort, les finestres m'empenyen contra corrents d'aire fresc i olorós, com el teu gel cobert de mel...
Daina: No és ni bo ni dolent, és un somriure dibuixat a la sorra de la platja que espera la seva onada, és un ball a punt de començar, és un estel a punt de concedir un desig. És una oportunitat que ningú no sap en què es convertirà.
Nimue: Sí, dies de llum, de capvespres i de no tenir pressa. Petons!
Què t'anava a dir: Ho saps gairebé millor que jo matex, d'on m'he inspirat, em sembla. És que aquesta gent de ses illes, inspiradors, ho són.
Laia: Em temo que el 23 no hi podré ser, però si, em sembla que els que viuen a la Terra de la Boira s'ho passaran força bé. B7s!
Fada: Que la vida no deixi mai de portar-nos llum i sol, i que els somnis ens despertin amb un somriure als llavis! Petons!
Tender:Si les portes es tanquen, obrim finestres i balcons, i si el dia es tanca, que s'obri la nit. Petonets!
i això és bo o dolent?
ResponEliminadies de sol i platja! :)
ResponEliminaLi falta una capa de mel
ResponEliminaLi falta una banda sonora, a aquesta mirada d'oliva i de gel...
Revisa el títol del teu post. D'on t'has inspirat? ;-)
S'ha d'aprofitar la llum en aquests dies tan intensos.Però també reservar un temps per al descans de la ment. Definitivament, m'encanta el sol, la llum i la primavera!!!!! Ptns.
ResponEliminaPer cert, el cap de 7mana del 23 de maig vigila amb els caragols, les ressaques i la terra ferma. T'ho diu una que és originària de ponent.
ResponEliminaEls dies que no tanquen la porta són els millors: continuem vivint-los en els somnis i ens despertem amb la porta encara oberta per deixar passar tota la llum, tot el sol, tot el que la vida ens porti.
ResponEliminaI quan et trobes que cada dia que vius has de tancar portes¿? Per sort, les finestres m'empenyen contra corrents d'aire fresc i olorós, com el teu gel cobert de mel...
ResponEliminaDaina: No és ni bo ni dolent, és un somriure dibuixat a la sorra de la platja que espera la seva onada, és un ball a punt de començar, és un estel a punt de concedir un desig. És una oportunitat que ningú no sap en què es convertirà.
ResponEliminaNimue: Sí, dies de llum, de capvespres i de no tenir pressa. Petons!
Què t'anava a dir: Ho saps gairebé millor que jo matex, d'on m'he inspirat, em sembla. És que aquesta gent de ses illes, inspiradors, ho són.
Laia: Em temo que el 23 no hi podré ser, però si, em sembla que els que viuen a la Terra de la Boira s'ho passaran força bé. B7s!
Fada: Que la vida no deixi mai de portar-nos llum i sol, i que els somnis ens despertin amb un somriure als llavis! Petons!
Tender:Si les portes es tanquen, obrim finestres i balcons, i si el dia es tanca, que s'obri la nit. Petonets!
VAFA!!! Tenía tiempo sin venir, por lo que te pido disculpas!! Solo quería dejarte un saludo, un abrazo y también un beso!!
ResponEliminaY además, desearte FELIZ DÍA de los TRABAJADORES!!
Sil.*
Pasa cuando quieras y puedas, ya sabes que eres muy bienvenida! Besos!
ResponElimina