Ho reconec, a vegades tinc temptacions de tancar aquesta finestra virtual en la que sembro paraules i recullo confidències, de tancar els ulls i rebentar el rellotge de sorra que m'impedeix abraçar el coixí, de negar les certeses que m'obren les portes, d'esbotzar els fonaments de la meva ingenuïtat, d'aspirar l'amargor de qui ja no espera. I sí, la lluita serà aferrissada, però tornaré a escopir el verí de la derrota i a caminar contra el vent, a navegar per les nit infinites i a cridar que encara sóc aquí.
Si la tanques ens posarem tristos perquè no te podrem llegir :)
ResponEliminaI aquí et volem! Qui trenaria paraules i sentiments com tu? Com diu la bajoqueta, entristiríem si no hi fossis... :-)
ResponEliminaBona nit!
No tanquis aquesta finestra, que et trobaré a faltar...ara que começo la meva rutina, que l'estiu ens deixa...ara no ens deixis sense aquests relats que et fan pensar, imaginar i somriure!
ResponEliminaUna abraçada!
queda't per favor! la blogosfera no seria el mateix sense tu!!!!
ResponEliminaai les temptacions, qui no en té!
ResponEliminaPots lluitar, escopir i escriure el blog a la vegada. Mentrestant jo esbotzo finestres i tapio portes. Ànims.
ResponEliminaAquestes temptacions volten sovint pel cap, les temptacions venen envoltades de raons, però la lluita mai serà trencada per algú com tu perquè encara ets aquí :)
ResponEliminaquè m'he perdut? :S
ResponEliminaEi, ni se t´acudeixi marxar... Tots t´esperem i t´acompanyem en aquest món ple de paraules i sentiments que és aquest...
ResponEliminaPetons dels bons.
A vegades les temptacions són molt fortes i massa sovint acabem caient en aquelles coses que sabem que no són prou "bones" per nosaltres.
ResponEliminaNo tanquis aquesta finestra virtual... encara tens moltíssimes coses per dir-nos!!!
NOOOO NOOOOO !!!!
ResponEliminaNO MARXIS!!!!
M'agrada llegir-te amb i sentir la teva estriada música!!!
;-)
espero que deixis enrera aquests maliciosos cants de sirena. els pirates no ens feien por, recordes¿?! no paris de contagiar-nos la teva màgia, de deixar-nos respirar tot el teu univers de fantasia real que ens fa confiar en els somnis...b7ts!!!
ResponEliminaBajoqueta: Doncs això sí que no, res de tristeses! Un somriure ben gran!
ResponEliminaRita:Doncs aquí em teniu! :)
Anna: Ànims amb aquesta rutina, doncs. Encara no marxo, així que seguirem pensant, imaginant i somrient! Una abraçada!
Nimue: Oh, gràcies! Per ara em quedo, sí. B7s!
Estrip: Sí, ningú n'és inmune, em temo.
Laia: Gràcies! Ànims per a ls teves finestres i portes, doncs. Petons!
Cesc: Sí, seguiré lluitant, gràcies per ser-hi! :)
Daina: Teoria i praxis, recordes? (la praxis va millorant, però)
Violeta: Moltes gràcies per la companyia, doncs. Petons!
IruNa: A vegades, en canvi, el millor és caure en la temptació. Però sí, encara em queden moltes coses per dir. Petons!
Eli: De moment no marxo, no. Però gràcies per passar i pel comentari, :P
Tender: No, no són els pirates els que em fan por, sinó més aviat alguna sirena. B7s!