Sí, sóc un supervivent. Malgrat tot. Malgrat que no sempre sé qui sóc i que el mirall té la mania d'enganyar-me. Malgrat que el temps, implacable enemic, es deleix jugant amb les meves il·lusions empolsegades. Malgrat que el gust de la derrota no és amarg, sinó aspre. Malgrat que la nit m'acarona i els vents se m'enduen. Malgrat que les gotes amb essència de passat no profetitzen cap alba lluminosa. Malgrat que els brindis assaborits s'amaguen dins un armari de cartró. Malgrat els excèrcits s'obliden de l'alegria de no existir. Malgrat que la neu no sap fondre's però s'embruta i s'allunya. Malgrat que tot és ahir i demà no ha existit mai. Malgrat que no trobo el pou que em calmi la set. Malgrat tot, un supervivent. Que duri.
24.8.09
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
13 somriures:
sobreviure, però amb alegria
malgrat tot...
som supervivents perquè encara podem somniar...
Quant de temps sense veure't escriure, Vafalungo.
Caldrà dir que, certament, per sort o per desgràcia, sóm tots supervivents d'aquesta vida nostra, que de per sí, és com una catàstrofe o un accident. Potser en això radica el seu encant, no?
Una abraçada. I ànims.
jo també m'apunte a sobreviure! m'alegre de llegir-te ni que siga tan de tant en tant! muaks!
Tots som supervivents, creu-me!
I que per molts anys! Perquè és fantàstic (sobre)viure, oi? Petons.
Moltes delicitats, sobrevivent. Els 32 són fantàstics.
Mille basia.
De vegades les TIC deixen malferides les meves lletres: Felicitats de part de ya sabes quién soy, rectifico.
Uf| surt anònim.
La cosa és així. Felicitats.
Ummmmmm jo també (sobre)visc!
Petó, maco!
D'això es tracta, de (sobre)VIURE i gaudir de l'estada, i que si hi ha dies ennuvolats ja sortirà el sol. Petons.
Sobreviure significa estar viu, i és la millor cosa que ens podia passar. Un petonàs :) Se't troba a faltar!
Jesús M. Tibau: Amb mooolta alegria, això sempre! Una abraçada!
Mar: I que no deixem de somiar! Petons.
Violeta: Si que feia temps, oi?... Deu ser això, sí. Una abraçada!
Nimue: I tant que t'hi apuntes, només faltaria, :P B7s!
Què t'anava a dir: Et crec, ja ho saps. Una abraçada!
Fada: I tant que sí. Petons!
Ya sabes quien soy: Sí, són fantàstics. Moltes gràcies! Petons
Rita: No deixis de (sobre)viure, doncs! Petons!
Laia: Sempre acaba sortint el sol. Petons.
Lluna: Sí, és el millor que ens pot passar. Un petó!
Publicar un comentario en la entrada