Vivito y coleando

No tinc cap intenció d'utilitzar els seus serveis, però si mai em passés res, no deixeu de trucar-los!
(recomano clicar sobre la imatge per veure-la més gran i observar-ne els detalls, no té desperdici!)
(Foto: Maria R. A prop de la frontera entre Chiapas i Guatemala)

Camins

A vegades un no sap a on desemboca la corrent. Però a algú se li acudeix alguna idea millor que obrir els ulls i disfrutar del paisatge?
(Foto: Patricia C.)

Al ritmo de la banda

No sé si deu ser per l'arribada de la primavera, però sembla que la temporada de concerts va prenent forma. Aquesta nit els Kumbes del mambo (el confetti de colors, per mi és meravellós!), dimarts La Troba Kung-Fú (una rumbeta ben passejada, et cantaria a cau d'orella) i divendres La Carrau (posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria). I això que les festes majors encara no han començat.
Però no vindrà malament aquest ritual en el que s'allunyen els mals esperits mitjançant el ball, l'alegria i la complicitat.
Una cançoneta i mos n'anem-em!

La ciencia dels somnis

Ahir vaig anar a veure La Science des rêves. Hi vaig anar a cegues, sense haver-ne llegit cap crítica, sense saber-ne res. I em va encantar. L'univers d'Stephane, el protagonista que barreja el món real i l'oníric, és una preciositat. És un cant a la imaginació, a la creativitat, a l'enginy, a la poesia i a l'humor. No és però, una pel·lícula fàcil. Cal entrar-hi i submergir-s'hi. Això si, un cop dins, aconsegueix dibuixar un somriure que no s'esborra. La inseguretat, la por, la il·lusió, l'amor, l'amistat. Ingredients amb els que es construeixen els somnis. i amb els que s'ha construit aquesta petita meravella.

Love & Hate

Porque sois mi pasión, mi sustento, mi rutina.
Mi presente, mi mareo, mi éxito.
Mi mar de dudas, mi certeza, mi corazón.
Ventana, ilusión y sueño.
Mensaje cifrado, sinrazón.
Mis primeros pasos, mis cumbres, mis tropiezos.
Mis noches en vela, ojos cansados, tinta gastada.
Inmersiones, sorpresas, vergüenza ajena.
Vidas lejanas, propias, cómplices.
Apetitosos, engreídos, muertos de hambre.
Mi sueldo, mi mundo, mi piel.
Mi día a día, mi locura, mi subterfugio.



Porque os amo y os odio.

Salga la luna

Com tothom sap, la Lluna és el país on viuen els llunàtics. Algun astronauta s'hi deixa caure per fer -hi turisme de tant en tant. Aquest cap de setmana hi ha hagut un eclipse, que és el que passa quan tots els llunàtics decideixen apagar la llum. Segurament per protestar per alguna pujada de tarifes de l'electricitat i de la cera per fer espelmes. Però en aquests moments es pot veure que la Lluna en realitat no és blanca, sinó vermella. Però no volen que se sàpiga, no fos cas que aquesta temporada els astronatues preferissin viatjar a Mart o a Júpiter. A Plutó no, que ja no és planeta.

Matrioshkas

A vegades, quan ens obrim, de dins nostre surt un nou jo, una nova nina russa que a la vegada conté un altre jo-nina que amaga un altre jo-nina. Sense totes aquestes màscares, seríem invisibles?